Quan era petita i la meva mare em portava pel bosc, sempre em feia collir les floretes de la Jonça i tastar el seu gotim secret, que em recordava el sabor de la mel. Era realment com menjar un caramelet, un "caramel de bosc", com jo anomeno sempre a les flors de la Jonça. Encara ara, quan em passejo per boscos i els seus llindars i terrenys de secà abandonats, tinc el costum d'anat collint aquestes floretes blaves, a vegades liloses, i mossegar-les.A la base de la flor s'emmagatzema un punt de dolçor, en el fons del seu ovari.
La Jonça (Aphillantes monspeliensis)és una planta de la família de les Asparagàcies i és l'única espècie del gènere Aphillantes, que significa "planta sense fulles", ja que a cop d'ull només percebem la tija i la flor.
Es una planta herbàcia amb tiges que surten arran de terra i ens recorden els joncs. Sol créixer formant colònies, però també la trobem escampada en motes separades. Floreix intensament ara a partir de l'abril i poc o molt va donant flors durant tot l'estiu. La trobarem sobretot en llocs secs i calcaris.
La Jonça és una flor per collir i menjar, és a dir, per picotejar... Molt delicada perquè es fa malbé de seguida, però si aconseguiu collir-la i conservar-la amb molta cura, dins d'un tupper, queda preciosa per decorar un pastís de xocolata.