Romaní, el gust mediterrani

Qui no coneix el Romaní?  la planta aromàtica per excel·lència, segurament la més popular, la que sempre hem tingut en algun pot dins l'armari de la cuina, la que posem als guisats, a les carns, als adobs, i a tot allò que necessita ser condimentat.

Galetes de romaní amb llimona, delicioses¡¡¡ Al final teniu la recepta

El Romaní(Rosmarinus officinalis)és una planta de la família de les Lamiàcies, que des de temps immemorials sempre s'ha utilitzat per condimentar. Per tant, ens entraria dins del gran ventall de plantes silvestres comestibles i aromàtiques,  encara que per les seves característiques, el Romaní no és precisament de les que ens atiparien.

Utilitzem el Romaní a títol de condiment quan en posem una culleradeta al guisat, damunt del formatge de la pizza, o del tall a la brasa.

Generalment fem servir sempre el Romaní sec, que conserva molt bé totes les propietats i sabors. El seu ús com a espècie fa que la quantitat utilitzada sigui molt minsa i per tant, li donem un paper, diríem, secundari. 

Però també ens podem atrevir amb el Romaní en estat tendre i en abundància. Sobretot aprofitant el capdamunt dels petits brots que han crescut en la temporada i molt millor si és un Romaní collit en llocs no molt secs, de manera que les seves fulles tinguin encara una certa flexibilitat, que ens permetin tallar-les menudes, amb les tisores de cuina, sense que "se'ns escapin".


Propietats del Romaní

El Romaníés una planta rica en calci. Una cullerada petita (5 grs.), conté 64 mg de Ca, tant com 1 culleradeta de sèsam! (les herbes aromàtiques són una font de calci oblidada)

També  és molt ric en antioxidants i gràcies a l'elevada proporció de potassi que conté, el fa també molt apropiat per condimentar menjars i evitar així consumir un excés de sal.

El sabor característic del Romaní li ve donat pels seus olis essencials, que en realitat no són altra cosa que les defenses de la planta per protegir-se dels insectes, rajos solars,etc. Per tant, això ja ens indica que les plantes silvestres i d'indrets assolellats són més riques en olis essencials. O sigui, que no és el mateix un Romaní de bosc que un de viver.

El Romaní conté una substància que es diu carnosol, que segons estudis recents, és un potent conservant dels aliments, molt adequat per les amanides de pasta, arròs o patata que es fan en aquestes èpoques  d'estiu. Afegir romaní és antibacterià i ajuda a evitar que els menjars es contaminin i produeixin gastroenteritis.

Quantes coses bones ens pot arribar a donar una planta tan abundant i senzilla de collir i d'utilitzar. És ben bé que no el podem desaprofitar, i tal com deia la meva mare: "...Romaní, vine amb mi¡", 

El Romaní tendre, tallat ben menut el podem utilitzar per acompanyar amanides de llegums fredes, com llenties o cigrons, per barrejar amb formatge de cabra i presentar-lo en forma de boletes, per incloure'l a una maionesa o allioli.
Per postres, el Romaní casa molt bé amb la llimona i els dos junts són una delícia  pel paladar, per això us ofereixo aquí la meva recepta de Galetes de Romaní, són boníssimes ¡¡

. Barrejar  la mantega (ja tova) amb el sucre.

. Afegir-hi el Romaní, la ratlladura de la llimona i el seu suc.

. Remenar-ho be i posar-hi els dos  rovells d'ou  batuts.

. Finalment hi posem la farina, mica en mica, amb un tamís,

. Anem remenant i afegint farina. Ha de quedar una barreja que permeti fer una bola compacta.

. La posem damunt la taula, amb una mica de farina espolsada, i amb el corró l'anem aixafant i estenent, prement sempre perquè no se'ns enganxi.

Foto de la massa com hauria de quedar

. Marquem formes rodones i les posem damunt d'un paper sulfuritzat per anar al forn.

. Es deixen coure a 180º durant 12-15 minuts, no més.