D'entrada el nom d'aquest fruit de la gavarrera, sobta una mica. Però cada cosa té un nom en funció dels seus atributs, que en aquest cas considero exagerats.
La planta anomenada Gavarrera (Rosa canina), la trobem estesa arreu del territori, pertany a la família de les Rosàcies, i se l'anomena també roser bord. De fet, s'hi assembla molt. A la primavera ens delecta amb les seves florstambé comestibles, amb pètals rosats o blancs, ideals per decorar amanides. A l'estiu comença a treure el fruit i ara a la tardor, ja és del tot vermell i comença a ser tou, és el moment de collir-lo. S'aconsella fer-ho a partir de les primeres glaçades, perquè són molt més tous i pansits, però ens arrisquem de que algun es passi de tou i es vulgui podrir. Cal valorar-ho. Jo els cullo ben madurs, però que no estiguin arrugats.
És el típic fruit de bosc per "picar" quan vas a buscar bolets, igual que les cireres de pastor o els aranyons. Si és ben madur, es pot menjar cru: collit i a la boca, només cal treure la setzena de pinyolets que té a dins i menjar-se l'embolcall. Té una textura seca, molt poc sucosa, de fet, és un fruit amb un baix contingut d'aigua i una polpa molt seca.
Els grataculs són un autèntic regal de la natura. Fixem-nos que ens ve donat en uns moments en que ens hem de preparar per passar un llarg hivern: cal cuidar el cos i enfortir-lo per tal que el fred hivernal no ens afecti, ens hem de carregar de defenses... i per tot això que necessitem, tenim els fruits de la gavarrera, a dojo, per tot arreu, en marges, camps abandonats, sotabosc... Aprofitem-los, perquè cap més fruit ens proporciona tanta vitamina C concentrada com els grataculs,el fruit de tardor més adient per reforçar les nostres defenses i fer front a l'hivern, una autèntica medecina desaprofitada. Propietats:
Excel.lent per combatre l'avitaminosis, el cansament, l'encostipat. Es un poderós antioxidant, és diürètic, conté mucílag i pectina, que faciliten el trànsit intestinal, i sobretot, una alta concentració de minerals. D'entre tots els elements cal destacar-ne:
| vitamines | mg. per cada 100gr. | minerals: | mg. per cada 100gr. |
| A | 15000 | Calci | 257 |
| B1 | 0,0 | Fòsfor | 258 |
| B2 | 0,1 | Ferro | 0,5 |
| PP | 0,6 | Potassi | 290 |
| C | 2000 | Sodi | 146 |
Consum:
Els Grataculs ens serveixen per fer melmelades, sopes, cremes, xarop, ... i per barrejar amb les amanides o guisats.A tall d'exemple: els podem posar una setmana en aigua i sal, això els estovarà i els hidrata. Passats aquests dies, els obrim, els espinyolem i la capa vermella de la polpa, ben esmicolada, la tirem damunt de les amanides. Com que no l'hem cuit, aquesta polpa tan prima, però densa de nutrients, ens proporcionarà tota la seva superdosi de vitamina C sencera.
Per fer una crema: Bullir-los sencers i ben madurs, uns 15 minuts, passar-hi la batedora, colar-lo amb el passapurés, per tal de separar la polpa i el suc dels pinyols que els pinyols. Equilibrar-ho amb crema de soja, sal i oli.
(properament publicaré la recepta de la melmelada)