Tendim a veure les plantes com elements de consum i no com elements vius i amb personalitat pròpia. En la nostra cultura tot té un ús i les plantes no se n'escapen: plantes per menjar, per curar, per tenyir, per alimentar els animals, per gaudir, per decorar, etc etc. És una visió utilitària de les plantes, totes al nostre servei. No ens plantegem en canvi, que també són éssers vius, com nosaltres i que tenen dret al seu espai i el seu dret a viure i fins i tot el seu llenguate propi.
Sortosament hi ha botànics que s'han dedicat a estudiar les plantes sota aquest punt de vista i ens les poden presentar com uns éssers vius que tenen la seva pròpia"personalitat", encara que això pugui sonar extrany. La seva capacitat d'adaptació a diferents entorns, terrenys i climes ja de per si és una pista que ens porta a pensar que en les plantes hi ha alguna mena d'inteligència que desconeixem, però que és el que les ajuda a sobreviure. I gràcies a això, en podem gaudir.
En aquest sentit, us vull convidar a llegir/veure l'entrevista que Eduard Punset li va fer al botànic Stefano Mancuso el 26 de novembre de 2010. Interessantíssima, ens dóna uns nous punts de vista fins ara insòlits:
http://www.rtve.es/television/20101227/redes-raices-inteligencia-plantas/390278.shtml
For them who wants to hear the english conference from Mancuso:
For them who wants to hear the english conference from Mancuso: