Hi ha una característica ben curiosa en el món de les plantes, consistent en que algunes dupliquen el seu sabor. És el cas de l'allenc o alliaria(Alliaria petiolata), una planta herbàcia, de fulla verda de la família de les Brassicàcies, amb sabor d'all i que ara comença a créixer.
On trobar l'Alliaria petiolata
La trobarem de manera abundant en llocs frescals, humits, poc assolellats. Sol abundar a les vores de rius, on a vegades, forma àmplies colònies i comparteix hàbitat, sovint, amb les ortigues, el blet, la dent de lleó, ...També trobem l'allenc a les vores ombrívoles de llacs, basses, torrents, ... Fins si tot en jardins urbans de pobles de l'interior de muntanya. Abunda molt en la meitat nord de Catalunya, sobretot en Montseny i pre-Pirineu, i és més escàs en la meitat sud.
Característiques de l'allenc o alliaria
L'allenc o alliària presenta un aspecte de fulles arrodonides, de forma orbicular, quan és petita. Quan esdevé adulta i floreix, les fulles es transformen i prenen una forma triangular, deltoide, acabades punta. La vora de les fulles és lleugerament lobulada i són d'un verd intens, amb els nervis en disposició palmada.
Les seves flors són blanques amb 4 pètals, com totes les crucíferes, formant una inflorescència al final de la tija.
![]()
Com consumir l'allenc o alliaria
Tota la planta és comestible. Les flors, com moltes crucíferes, tenen el mateix sabor d'all que la resta de la planta, i es poden menjar o usar per decorar. El millor però, són les fulles, que es mengen crues, però també cuites com a verdura, tot i que així perden sabor.
El més adient és consumir l'allenc bo i cru, en amanida ja que el seu sabor ens recorda l'all suau. El podem trinxar i barrejar-lo amb un formatge tou, per untar-ne unes torradetes de pa. Està deliciós. Ens permet fer aperitius molt saborosos.
És d'aquelles plantes amb un sabor potent, que es pot usar com a protagonista del plat, no cal barrejar-la i val la pena menjar-la sola, ja que el seu gust és excepcional i no és gens molest.
