Barretets de bisbe, un barret a plat

Normalment per dinar ens treiem el barret, però avui ens el posem, però no al cap sinó a l'amanida.

Hi afegirem uns Barretets de bisbe, que són originals, molts cruixents i refrescants.

Podem barrejar-los amb altres plantes silvestres, o amb enciam, escarola i tot el que se'ns acudeixi.

Els Barretets de bisbe els trobarem que creixen entremig de les escletxes de les parets dels nostres bancals,  en murs de pedra de cases antigues, ruïnes o marges  naturals pedregosos, sempre que siguin indrets poc assolellats i tinguin un punt d'humitat. Generalment estan orientats al nord o a l'ouest, però sembla que no els agrada massa la orientació est, a no ser que tinguin ombra.

Aquesta planta  petitona és de cicle anual,  comença a créixer a partir de final de tardor i durant l'hivern i la primavera en podem collir les fulles, que surten d'arran de terra, amb un pecíol de 3-6 cm.

Compte¡ Mai les hem de collir totes d'una mateixa planta. Com que formen colònies al llarg de la paret, n'agafarem una de cada mota, saltejades,  i així no perjudiquem cap planta.

Quan s'acaba la primavera treu una tija erecte de poc més d'un pam, recoberta de flors menudes de color verd o grogós pàl·lid, en forma de vas tancat. A partir d'aquí, les fulles agafen un color esgrogueït i ja no són cruixents.

Umbilicus rupestris és el nom científic d'aquesta planteta que com be indica el seu nom, prové del llatí Umbilicus perquè la seva aparença ens recorda el forat del melic. I rupestris, perquè sense pedra no pot viure. Els barretets de bisbe tenen diversos noms arreu de la península,  curiosament vinculats a la cúria: "orejas de abad, orejas de fraile, ombligo de venus", ... La cosa, com veieu,  està entre el barret i el melic, depèn si te'ls mires del dret o del revés.

La pedra i els barretets de bisbe es necessiten i es complementen. Endinsar les arrels entremig de les pedres és una manera que té la planta de mantenir humitat i sobreviure. Però a canvi la planta també compleix una funció important:  després d'observar múltiples parets on creixen els barretets de bisbe, penso que és probable que,  gràcies a aquesta planta, moltes parets encara estiguin dretes i no s'hagin  esllavissat, ja que el que fa la planta,  és ajudar a cohesionar la poca terra que es manté enmig del rocam que configura el mur, i així també contribueix a sostenir-lo, perquè encara que la planta desaparegui a l'estiu, la seva part subterrània perdura i segueix exercint aquesta funció de suport de la paret.
En un país com el nostre, on els bancals de parets antigues són tan abundants, cuidar i mantenir aquesta planta, crec que és vital.